per Josep Bofill | Sense categoria
El meu pare va ser un soldat americà, aquarterat a Filipines al final de la Segona Guerra Mundial. Tot just tenia 22 anys quan va conèixer la meva mare, que en tenia 20. Més tard, ell va tornar als Estats Units sense saber que jo naixeria alguns mesos més tard. Des...
per Francesc Brunés | Sense categoria
Ep! Atura’t! On vas tan esverat? Sembla que se t’emportin els dimonis de tan esperitat com camines! Au, seu un moment i explica’m de què va tot aquest astorament. Que no ho saps? Valga’m Déu! Ja veig que estàs a la lluna. Deus ser l’únic en totes aquestes contrades...
per Francesc Brunés | Sense categoria
Ep! Ara fa temps que no ens vèiem. Doncs sí, ara que ho dius, els dies passen tan ràpid que, a vegades, costa de veure’ls. Què vols prendre? Ben bé no ho sé, però em fa l’efecte que demanaré una til·la, amb tantes coses com passen, escoltar les notícies em posa ben...
per Francesc Brunés | Sense categoria
Escolta! Escolta! Jo ja he demanat. Portes novetats? Un cafè amb llet per a ell, si us plau. Explicat! Mira que cada cop estic més intrigat amb tot això. No paro de donar-hi voltes. I quina mena d’innovació deu ser aquest embaràs de Ciutat Nova? Ho saps millor que jo,...
per Francesc Brunés | Sense categoria
Explica! Explica! No t’entretinguis que l’altre dia em vas deixar ben intrigat. Em va quedar ben clar que Ciutat Nova està embarassada d’innovació. No en tinc cap dubte. La plaça en va plena, tothom en parla. A més, alguns que l’han vista de fa poc, diuen que se li...
per Francesc Brunés | Sense categoria
Vols dir? Qui t’ho ha dit? Pots pujar-hi de peus! Ciutat Nova està embarassada d’innovació. No m’ho puc creure! Doncs mira, qui m’ho ha dit és de tota confiança. A més, assegura que el naixement s’espera en els propers mesos. Cap a la primavera, es veu. Vaja, ara que...