Màrtir de l’explotació de la terra
Berta Cáceres, assassinada a casa seva per dos homes armats. Líder dels drets dels pobles protagonista de moltes batalles. Són més de 80 els ecologistes assassinats a Hondures. Hondures torna a plorar, i són llàgrimes cada vegada més denses de ràbia i indignació. Són...
Com perdonar
El perdó és una de les manifestacions de la tendresa. «Et perdono» vol dir «tu vals molt més que les teves accions», deia Paul Ricoeur. Aquesta distinció entre el ser i el fer, tan fàcil de comprendre com a idea i tan difícil d’experimentar a la pràctica, s’aclareix...
Canvi i lideratge
Vivim un temps de canvi. En tot canvi hi ha una cosa que s'acaba i una de nova que comença. Les coses s'acaben perquè no funcionen bé, però encara no som capaços de veure amb claredat què és el que vindrà. I, sense adonar-nos-en, cometem un error important: fixem la...
Optimisme
L’optimisme, actitud i tendència alhora, ens ajuda a veure el que passa i què «ens passa», trobant-hi aspectes positius i favorables. Ens ajuda a afrontar les dificultats amb bon ànim i perseverança, descobrint allò de bo que tenen les persones i les...
Mobile is everything?
Ei, senyora! Compte! Una mica més i l’atropellen! Ui! Sí noi, quin ensurt! Anava ben distreta amb el mòbil. Mira que si no arriba a ser per tu... Si no hagués estat per mi, possiblement el mòbil, avui, ho hauria estat tot per vostè, senyora. Ni tan sols aquests dies...
Estimar coses o persones?
Les tradicions sapiencials sempre han lloat la sobrietat com una virtut que dóna excel·lència al caràcter de la persona. En la antiguitat, personatges com Marc Aureli o Sèneca ja lloaven aquesta virtut, com també ho feien pensadors de la tradició cristiana de l’alçada...
Muriel, mar enllà
Una onada traïdora s’ha emportat la Muriel del mar de la vida. Inesperadament, un cop de mar, se l’ha endut mar enllà. Més enllà de la vida. Allà on els vius, arribats al trencant del camí, hi trobem el repòs de la Vida que ens acompanya des de sempre. No pretenc,...
¿Bueno? ¿Malo?
A veces resulta difícil o por lo menos confuso, hacerse responsable de las acciones de uno mismo ya que la Vida tiene una extraña e impredecible manera de extenderse. Un día me trajeron una bolsa con frutos de un huerto de pueblo. Entre los exquisitos manjares había...
Una qüestió de tots
Recordo un monòleg d’en Gila –aquell humorista tan agut, especialment amb un telèfon a la mà– que m’agrada molt i sovint em torna a la ment espontàniament davant circumstàncies que podríem qualificar d’òbvies o evidents. Deia, més o menys, així: “Yo, es que no...