Amb les víctimes
La Céline és coordinadora del programa de Restabliment dels Llaços Familiars, per al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) a Juba, Sudan del Sud: “Atès que existeix un obstacle en “la por a l’altre”, al que és diferent, hem de començar interessant-nos per les situacions conflictives de les què ens arriben ressons o víctimes.”
La prudència
La paraula que mira el positiu, que anima, que valora a l’altre, que no el jutge, la paraula que es fa silenci per escoltar les raons de l’altre, aquesta és la paraula prudent que es transforma en constructora de pau. La paraula que més cal en aquests dies tempestuosos que vivim.
Les religions i els radicalismes
Els atemptats terroristes han activat la sospita que hi pugui haver en el si de les religions, i no tan sols a l’Islam, una llavor potencial de conflictivitat social. Insistir constantment a parlar de radicalisme religiós com les causants del terrorisme ens sona fins i tot sospitós.
Dos dies de por?
Avui, passats deu dies dels atemptats a Barcelona i Cambrils i després d’haver escoltat un munt d’opinions, reflexions, exabruptes (pocs, perquè em fan mal), mirat i escoltat notícies i haver-me asserenat una mica, he pensat que per tancar-ho, per acabar amb aquest...
Clarobscurs, tot passejant per les Rambles i Cambrils
Es parla de 16 morts en els dos atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost, però en van ser 24. O és que els 8 terroristes (5 dels quals nois menors de 20 anys), no són, també víctimes? Víctimes i botxins alhora: víctimes d’una ideologia de violència i botxins...
A Les Rambles, uns dies després
La Raquel visita Les Rambles després de l’atemptat i troba persones que intenten assimilar i integrar en el cor aquells fets dolorosos.
Violència i pau
Els fets violents que atempten contra la vida de les persones mai no son justificables, i menys encara si es fan en nom de Déu. La paraula "Déu" només tindrà el seu significat autèntic si inclou el respecte, l'acceptació i l'estimació per l'altre, sigui d'on sigui,...
El clic de la vida
És un dijous d’estiu. Mitja tarda. Fa calor. M’estic assegut davant del mar. La mirada perduda en l’horitzó llunyà. El pensament adreçat a la blavosa immensitat. La meva filla adolescent, sempre pendent del mòbil, trenca el silenci. Han atropellat moltes persones a...
No només no tinc por, sinó que tinc esperança
No a la violència, sí a la pau! Aquesta va ser la meva primera reacció en assabentar-me de la tragèdia del dijous 17 d’agost a les Rambles de Barcelona. Així ho vaig tuitejar. I després, un pensament envers les persones afectades: una pregària per les víctimes i les...