per Josep Bofill | Sense categoria
La masa humana, caótico magma bullente, se ensambló de pronto en una piña cerrada y perfecta. De ella fue creciendo un fuste etéreo, ojival, un esbelto encaje de blanco algodón y rojo sangre. Recorría la columna una sinfonía de latidos, pero un único estremecimiento....
per Josep Bofill | Sense categoria
Els beneficis d’estar oberts a qui veu les coses de manera diferent. A l’antiga Grècia, el filòsof Sòcrates practicava una mena de diàleg interior, ja que ell mirava de comprendre la veritat de la vida i els valors que nosaltres hauríem de viure. Amb raó,...
per Josep Bofill | Sense categoria
Una de les pedretes més importants de l’allau que el papa Francesc ha desencadenat per posar novament l’Església en camí, és el tema de la dona. Enquadrada en l’atmosfera realista d’alegria que impregna tot el document de la seva exhortació apostòlica Evangelii...
per Josep Bofill | Sense categoria
Com encarem la vida depèn d’un mateix Li preguntaren a un escombriaire «i tu, a què et dediques?» «A escombrar…» contestà malhumorat per haver-li recordat que n’era de lamentable la seva feina. Al seu company, li feren li mateixa pregunta, i tanmateix ell...
per Josep Bofill | Sense categoria
Aquesta senzilla afirmació és la primera que vaig aprendre quan vaig començar els meus estudis de descriptiva. En un primer moment, em va semblar una ximpleria, però, a poc a poc, he anat entenent la importància d’aquest principi tan simple. Si vols fer una cadira que...
