per Francesc Brunés | Opinió
Vivim en un món complicat. No és en va que l’Edgar Morin parla del pensament complex com a única via per poder fer front als reptes que la transversalitat i la multidisciplinarietat dels problemes ens posen davant. Tot i que potser no és el mateix, jo m’estimo més...
per Francesc Brunés | Opinió
És un dijous d’estiu. Mitja tarda. Fa calor. M’estic assegut davant del mar. La mirada perduda en l’horitzó llunyà. El pensament adreçat a la blavosa immensitat. La meva filla adolescent, sempre pendent del mòbil, trenca el silenci. Han atropellat moltes persones a...
per Francesc Brunés | Opinió
Joan, qui s’asseu sempre al teu costat? En Rashid. Com és que no ha vingut avui? Crec que és la festa del xai… Li posarà falta, profe? Una societat que sempre ha estat plural. Una diversitat que s’intensifica dia rere dia. Una interpel·lació tant més punyent...
per Francesc Brunés | Sense categoria
Ep! Atura’t! On vas tan esverat? Sembla que se t’emportin els dimonis de tan esperitat com camines! Au, seu un moment i explica’m de què va tot aquest astorament. Que no ho saps? Valga’m Déu! Ja veig que estàs a la lluna. Deus ser l’únic en totes aquestes contrades...
per Francesc Brunés | Sense categoria
Ep! Ara fa temps que no ens vèiem. Doncs sí, ara que ho dius, els dies passen tan ràpid que, a vegades, costa de veure’ls. Què vols prendre? Ben bé no ho sé, però em fa l’efecte que demanaré una til·la, amb tantes coses com passen, escoltar les notícies em posa ben...
